valoració de l'assignatura

Al llarg de l'assignatura he pensat diverses coses sobre la teconologia i els seus derivats...
Al començar aquesta matèria, em feia certa por, ja que els meus coneixemenst sobre la informàtica en general eren pèssims. Poc a poc va anar canviant aquesta concepció sobre l'assignatura a mida d'anar treballant els temes a classe, a mida d'anara repassant aspectes entre eles companyes i el professor, cosa que em va ajudar i molt.
Però a mida que anavem introduint la creació de l'educlip i les pàgoines web, ja em vaig tornar a preocupar una miqueta més. Em vaig agobiar una mica, però de fet, ara ho penso i tampoc va ser tant traumàtic com jo m'ho pintava.
Sobre aquesta assignatura doncs, podria dir que m'ha servit per a prendre aspectes que em serviran de gran ajuda de cara a la preparació de feina per a programar les classes i per apropar als alumnes a aquest fet imminent, la tecnologia que ja viu entre nosaltres. I també m'ha servit per trencar aquesta relació que duia jo des de feia anys amb la informàtica, una relació totalment de "conveniencia".
Es podria dir, doncs, que valoro positivament aquesta aproximació a les noves tecnologies tant conceptualment, com procedimentalment.

la creació d'una espai/pagina web

No ho haguès dit mai,jo creant una pàgina web!

a casa encara no s'ho creuen. però de fet, ha estat més fàcil del que pensava (tot i que he tingut molta ajuda...).

De fett, seguint les pautes que ens ha donat en Xavier, hem anata creant poc apoc cada una la seva pàgina. i en aquest espai hem fet una petita presentació de qui som i fer alguns enllaços a espais com ara el blog personal, el JClic, i altres pagines que ens interessin...

L'altre dia pensava que , aquesta assignatura està aconseguint que trnqui aquesta petita guerra psicologica que teniem la tecnologia i jo (poc a poc, es clar...)

Així doncs, tot i la por inicial, trobo que aquesta matèria ha resultat enriquidora i profitosa!!

El barri de Gràcia té l'única escola bressol per a nens pluridiscapacitats

L'altre dia llegia una notítica que em va semblar intessant de comentar aquí, a un espai on totes simésno, tenim una cosa en comú, l'interés per la educació i tot el que l'elvolta.

doncs el tema de la notítica, és el que resumeix el títol de l'entrada, la prèsencia d'aquesta escola bressol (única a Catalunya) per a nens pluridiscapacitats.

Aquesta escola especilaitzada és un escola bressol com qualsevol altra, amb la diferència que atenen a totes les necessitats específiques de la pluridiscapacitat.

Aquesta escola està formada per múltiples professionsl com ara Neuropediatres, infermeres de pediatria, psicòlegs, psicopedagogs, fisoterapetes, psicomotricistes...

Els infants que formen aquesta escola bressol són nens amb un retard motor important, deficiències cognitives o mentals severes, problemes sensorials, transtorns epilèctics i probelmes de salut greus. Aquests infants tenen poca autonomia i moltes dificultats per comunicar-se. De fet, un 40% dels casos no tenen diagnostic.

El que vol aquesta escola és que ls pares vegin que el seu fill és un nen amb les mateixes necessitats que qualsevol altre nen. Que el vegin a travès de les seves capacitats i no de les seves discapacitats.

Aquesta escola està inscrita com a Nexe Fundació, i té un servei de formació per a professionals, pares i voluntaris.

Trobo sensacional la creació d'ecoltes d'aquest caire, amb interessos reals per l'educació d'infants que fins fa poc tenien poques sortides per a rebre una educació tant rica i tant plena com la de qualsevol altre nen.

més informació a:
Nexe Fundació
C/ Escorial, 169
Telf: 93 285 32 40
www.nexefundacio.org

el final de les meves pràctiques...

Diuen que tot té un principi i tot té un final...

Doncs el final dels meus dies a l'escola Taxonera (barri del Carmel, BCN), va arribar.

Potser perquè van ser les primeres, potser perquè la mestra era una person amab la que m'hi havia fet molt, potser perquè m'hi sentia coma casa, poster perquè vaig tenir la sort d'estar amb un grup encantador, potser perquè varem crear un clima magnific a classe, potser per tantes coses... però el cas és que va ser dur dir adéu a aquells petits, a aquelles parets, a aquells somriures del primer dia i a aquelles llàgrimes de l'últim dia.

La meva estada de pràctiques a l'escola va ser genial, immillorable.

És per això que ara que ha acabat, ho enyoro, els enyoro, més del que hauria imaginat abans d'entrar per primer cop a aquella escola al mes de novembre.

Tot i així, ha estat una experiència que no se m'esborrarà mai.

que visquin els lleons (de p5) i la Taxonera!

la creació d'un educlip

La veritat és que havia sentit a parlar de videos de caire educatiu, però mai m'havia plantejat la creació d'un per part meva.
Des de la universitat ens han encarregat la creació d'un. i ara que ja està fet i enllestit estic tant contenta del resultat com del procès de creació.
el vam elaborar dues comopanyes de classe i jo, i va ser molt més divertit i entretingut del que imaginàvem inicilament.

per altra banda, trobo que ha estat una feina molt útil i profitosa de cara al nostre futur, ja que serà una molt bona eina per treballar amb els nens i per a fer el seu aprenentatge un xic més dinpamic i interaciu.

així doncs, per a finalitzar, la valoració del que suposa un ediclip, com la feina que porta (que no és poca) és molt prifitosa i recomanable.

Viure sense la tecnològia?

En el meu anterior "post" ja us parlava sobre la relació que té les tecnològies amb el món actual, amb el món de la globalització. Avui us vull parlar de la relació que tots i totes tenim amb la tecnològia.

El primer que fem és nèixer i aqui la tecnològia ja ens marca. La sala és plena d'instruments que ens permeten conèixer una mica més de com evoluciona la gestació i el part, que si ritme cardíac, que si pulsacions, més tard la respiració.

Per sortir de la mateixa clínica tot i que nosaltres no ens adonem les portes s'obren soles i l'àmbient és més ben caloròs, a fora fa fred però els homes ja ho em inventat tot i no estem disposats a passar fred quan podem fer que tinguem calor.

Més tard, ara que ja sóc gran cada dia per anar a estudiar i mourem per la ciutat haig de comprar uns bitllets de metro que gràcies a la tecnològia fan que la vida de tots i totes els ciutadans sigui, encara, molt més fàcil.

La Digitalització

Quan parlem de digitilalització fem referència a un terme nou. Situem-nos. Vivim en un món en constant transformació, en un avenç -com a mínim tecnològic- que ens demana cada dia tenir un ordre de tot el que arribem a crear.

La digitalització és, doncs, necessària avui en dia per a un munt de tasques en la nostra vida diària i qüotidiana.

La digiltalizació és un intent de continuar avançant en el nostre dia a dia; fent-nos així -tal i com deia l'anunci- la nostra vida més fàcil.

Estariem dispostats i disposades a renunciar a tot allò que ens és més fàcil el nostre dia a dia? Sincerament, jo no. No es tracta de ser una veu defensora de el procés paral.lel a la digitalització, la globalització, sinó de poder ser capaços i crítics amb tot allò que ens envolta.